Busquem l’aprovació dels altres, és un fet demostrat per la ciència. Així que, en certa manera li podem fotre la culpa a la naturalesa humana per aquesta necessitat constant d’agradar i satisfer als altres.
Però… Què passa quan aquesta necessitat de satisfer els altres ens afecta negativament a nosaltres?
Salten les alarmes.
Tant en l’àmbit personal com en el professional, ens podem trobar en situacions incòmodes que ens situen entre l’espasa i la paret.
Aprendre a dir que no és un art i avui en volem parlar.
Perd la por a les crítiques.
Ningú mai estarà d’acord amb tot el que facis o diguis. Una vegada assimilis aquest punt, perdràs la necessitat a sentir-te acceptat i et sentiràs més lliure. Afrontar la por a les crítiques t’ajudarà a ser tu mateix.
Recorda que les opinions són com els culs: cada un té el seu.
No et responsabilitzis de tot.
Moltes vegades pel “bé comú”, acabem ajudant a altres fent la seva feina per ells o inclús agafant tasques que no ens pertoquen.
Això és força evident en treballs en grup: perquè el resultat final sigui satisfactori de vegades una persona tendeix a responsabilitzar-se de tot l’equip. Et resulta familiar, oi?
Hem de valorar-nos a nosaltres mateixos i posar límits per no sobreimplicar-nos en totes les tasques.
Allibera’t del sentiment de culpa.
Fàcil de dir i difícil de fer. És un procés que no s’aprèn d’un dia per l’altre, per tant, pren el teu temps per assolir-ho.
És molt important oblidar-se de la primera idea que se’t ve al cap al dir que no: ‘Estic sent egoista’. Trobar l’equilibri entre ajudar als altres i no perjudicar-te és essencial per estar en pau amb un mateix.
Estratègies.
L’assertivitat elemental.
Es tracta d’explicar la nostra postura de forma senzilla, directa, donant una breu explicació de per què del nostre NO (però sense donar massa explicacions).
- Et véns a prendre alguna cosa al plegar de la feina?
- No, gràcies, tinc coses a fer a casa aquesta tarda.
L’assertivitat empàtica.
Es basa a posar-nos primer en el punt de vista de l’altre, validar els seus arguments i com se sent, per després exposar el nostre punt de vista. Podem finalitzar amb un missatge positiu o un suggeriment (tècnica “sandvitx”).
- Entenc que vas malament de temps i veig que estàs molt atabalat, però no puc ajudar-te a acabar l'informe, ho sento, tinc feina acumulada jo també i tampoc tinc temps, potser pots demanar a una altra persona que et doni un cop de mà.
El banc de boira.
Útil davant insistències, quan ja hem provat una altra estratègia, o quan la persona ens pressiona de forma molt explícita. Es tracta de donar una part de raó a l’argument de l’altra persona però mantenint-nos en la nostra postura.
- És veritat, pot ser que sigui una molt bona oferta, però no vull prendre aquesta decisió ara, no és un bon moment.
L’ajornament assertiu.
Ideal per quan ens sentim sobrepassats o molt ansiosos per la situació i no podem decidir amb claredat. En aquest cas és millor postergar la nostra resposta fins que ens sentim més tranquils i puguem decidir amb claredat.
- M'ha sorgit un problema a casa i no puc venir el dissabte a treballar Em canvies el torn? No t'importa veritat? Després jo faig un altre dia per tu ... - Doncs no puc confirmar-te ara, deixa que miri si tinc compromisos i et dic alguna cosa en unes hores.
Tècnica de l’acord assertiu.
Exposar la nostra negativa aclarint que aquesta no té res a veure amb el fet de ser bona o mala persona, covard o valent, voler o no voler, etc.
- Si m’estimessis m’acompanyaries a la festa.
- No puc acompanyar-te perquè he d'acabar una feina, no té res a veure amb l'apreci que sento per tu. No és res personal.
