Lliçons de lideratge by Freddie Mercury

La vida real està plena d’experiències i aprenentatges sobre lideratge.

De vegades són de gent que t’envolta i amb qui has crescut, com el teu avi, una mestra o el primer jefe que vas tenir. Altres vegades alguns aprenentatges venen de la mà de gent més coneguda com Freddie Mercury (Farrokh Bulsara).

(Vamos, una mica més conegut.)

Quan miro enrere i recordo com vaig descobrir la meva passió, recordo perfectament el culpable: Freddie Mercury.

Vaig haver d’aprendre, primer de tot, que aquest només era el seu nom artístic ja que el seu nom real posseïa una gran història darrere d’ell mateix.

A partir d’aquí em vaig endinsar en una d’aquestes vides increïbles, la d’una d’aquestes persones que t’agradi o no, van demostrar unes dots bàrbares de lideratge i de les que podríem aprendre. En definitiva: un geni.

Segueix llegint si t’agradaria conèixer alguns d’aquests punts imprescindibles per a liderar:

 1. VISIÓ I CAPACITAT DE TRASPASSAR LÍMITS:

Freddie va saber pensar “fora de la caixa”, veure el que molts no eren capaços d’imaginar: crear una de les composicions més extraordinàries que es poden construir amb la música.

Quelcom que va més enllà, que traspassa l’art, la innovació i la creativitat, creació que et posa els pèls de punta: Bohemian Rhapsody.

Amb aquesta obra mestra va ser capaç de saltar-se una i mil limitacions: la cançó traspassava els 3 minuts que havia de durar (temps límit que permitia la ràdio). I senyors i senyoretes: ho va aconseguir.

La cançó barrejava gèneres tan poc populars com l’òpera i el tio, ho va fer. Tenia una visió clara, un objectiu en el qual creia com ningú i encara que li poguessin titllar de “boig” va demostrar ser la persona més corda per fer realitat el que era una “simple visió”. Un regal per a la humanitat i el món de la música.

2. DISCIPLINA I TREBALL:

Aquesta visió no hauria arribat a cap lloc sense una bona dosi de disciplina i treball dur.

Les composicions no podien ser molt bones, havien de ser absolutament extraordinàries i perfectes. Si calia repetir-les una vegada i una altra, es repetien fins a trobar l’excel·lència màxima.

Aquest és un aspecte que pot esgotar a col·laboradors mediocres, però sense aquesta capacitat de treball i insistència, no haurien aconseguit ni la meitat dels seus èxits.

3. TREBALL EN EQUIP:

No et diré que en algun moment de la seva història va posar en perill a l’equip, és cert, però tampoc haurien sigut un equip tan potent si no haguessin passat per les diferents fases i conflictes que van viure.

Així és com els equips es superen, aprenen, es desenvolupen i evolucionen per arribar a un nivell superior. Freddie sabia del seu potencial, de l’extraordinari que era com vocalista, però també, sabia que sense Brian May, Roger Taylor i John Deacon no hi hauria construït el que va construir.

4. PENSAR EN GRAN:

Hi ha una frase que descriu perfectament el seu camí:

“Apunta a la Lluna i almenys arribaràs a el cel”Freddie Mercury

Sempre apuntava alt, al més alt que algú pogués pensar. En aquest concert tan espectacular de Wembley apuntava tan alt que volia “foradar el sostre” però només hi havia un problema i és que no hi havia sostre pel que llavors tenia clar el que faria: “foradar el cel”.

Quan algú creu tan fermament en el seu potencial i en el de tot el seu equip, pot aconseguir reptes completament inassolibles per a molts éssers humans.

5. CAPACITAT D’APRENDRE DELS SEUS ERRORS:

És clar que va cometre errors, i per descomptat que es va penedir d’algunes de les seves decisions, però com tu i com jo.

Si no fos així, no seríem humans sinó mers robots sense capacitat d’aprendre i de canviar el rumb de les nostres vides.

Ell va saber aprendre d’aquests errors i a partir d’aquí acceptar circumstàncies que no tenien marxa enrere i canviar aquelles que encara podien ser canviades demanant disculpes a tota la humanitat.

6. ELS ÉSSERS VIUS; EL MÉS GRAN QUE HI HA:

Les persones que l’envoltaven, que l’apreciaven i li donaven suport, malgrat qualsevol decisió, eren pels que vala la pena lluitar i donar el millor de si mateix. Aquí hi incluia els seus gats.

Freddie va aprendre perfectament que ni la fama, ni els diners, ni el posicionament podien substituir la família ni als amics. Va saber desenvolupar la sensibilitat suficient per mantenir tot allò al que no se li pot posar un preu, però sí el més alt valor.


Gràcies Freddie per haver regalat a la humanitat tota aquesta obra que s’escapa de l’art, de la música, de l’emocionalitat.

I gràcies per transmetre tots i cada un d’aquests valors que reforçen els pilars del lideratge. 

Comparteix aquest post:

Vols més?

El ‘Win To Win’ la nova tendència dels empresaris del s.XXI

Últimament, no deixem d’escoltar d’un nou tipus de negociació que trenca radicalment amb el “jo guanyo, tu perds”. Es tracta del “win to win”. Una estratègia de màrqueting que té com a objectiu que totes les parts implicades surtin beneficiades. Interessant, oi? Llavors… Funcionen realment les negociacions “win to win” o són una basta estafa per a una de les parts? El ‘guanyar-guanyar’, pot ser molt efectiu i reconfortant per a un CEO, un proveïdor o un comercial, però

Llegir més >>

El “Principi del Cadell” o Neotènia aplicat al màrqueting

Nois! Aquí està tot inventat. 🐶 El “Principi del Cadell” o tambè conegut com “Neotenia” es tracta d’una tècnica de marketing on es busca causar en el consumidor la necessitat de protegir allò que surt en l’anunci o dit en altres paraules: crear tendressa. Quan surt un cadell a un vídeo, la nostra reacció instantànea és: “Ai!!! Que monada, me’l emporto a casa ara mateix (encara que la meva dona

Llegir més >>

Perquè les newsletters SI funcionen

‘Accepto subscriure’m i rebre correus electrònics de la newsletter de X.’ Et sona, oi? No ho has vist ni una vegada, ni dos, ni tres. Em jugo la meva mà dreta a què ho veus diàriament. Cada vegada són més les empreses que aposten per les newsletters corporatives. PERÒ, ¿Què és aixó de la newsletter? Ho podriem definir com un ‘butlletí informatiu’ que s’envia a través de correu electrònic i que es distribueix amb certa periodicitat (diària,

Llegir més >>

L’art de dir NO

Busquem l’aprovació dels altres, és un fet demostrat per la ciència. Així que, en certa manera li podem fotre la culpa a la naturalesa humana per aquesta necessitat constant d’agradar i satisfer als altres. Però… Què passa quan aquesta necessitat de satisfer els altres ens afecta negativament a nosaltres? Salten les alarmes. Tant en l’àmbit personal com en el professional, ens podem trobar en situacions incòmodes que ens situen entre l’espasa i la paret. Aprendre a dir que no és un art i avui en

Llegir més >>